L’Artteràpia és una pràctica que aborda la vivència integradora d’allò emocional

I que per D. W. Winnicott implica a la capacitat de la persona de construir la realitat a partir d’adaptar-la a les seves capacitats de creació. D’aquí se’n deriven una sèrie d’efectes com són els psicoterapèutics, de desenvolupament del potencial humà i de la inclusió social. El principal objectiu es dirigeix a que els usuaris es trobin amb la possibilitat d’actualitzar, a través de l’Artteràpia, les seves capacitats de creació com a condició idònia pel seu desenvolupament. Aquestes existeixen en la persona més enllà dels seus símptomes, edat, condició social i econòmica, cultura, orígen, etc.

L’Artteràpia es desenvolupa en dos eixos:

Un el formen els processos de creació que es donen en les produccions desenvolupades amb el suport dels llenguatges artístics: pintura, escultura, titelles, dansa, escriptura creativa, música, representacions dramàtiques, fotografia, performance, cant… produccions que van prenent la forma d’un itinerari simbòlic que facilita el desplegament dels desitjos, les inquietuds, els conflictes… sense censures, ubicats en un univers imaginatiu.

L’altre eix, el constitueix el vincle que es dóna en la relació entre l’artterapeuta i el pacient o l’usuari. En ella es va gestant un procés de comunicació respectuosa que permet desenvolupar noves formes de relacions, tant amb els altres com amb les parts menys conegudes de nosaltres mateixos. Aquesta relació, facilita els canvis i les transformacions personals desitjades.